Quan arriba el final del dia normalment estic destruïda. Feina, casa, menuda… el que és una vida estàndard a la meva edat i condició. Si no m’adormo al llit de la meva filla, que és habitual, intento mirar la tv per ser una mica “persona” i poder estar “al dia”. Tot i que és complicat donada la qualitat del producte televisiu, però de tant en tant hi ha coses sorprenents, el cervell es desperta per una estona i puc gaudir d’aquell moment de sofà amb el meu company i la meva agulla de ganxet.
Fa unes setmanes, fent una passada ràpida per la programació, vaig enxampar un programa que no havia vist mai i em va semblar curiós. El programa es diu “Mitos de los alimentos”, el presenta un cuiner famós (aquell que porta unes bates acolorides i té un humor que m’agrada molt). Consistia, en termes generals, en la comprovació a través proves empíriques senzilles de la veracitat o falsedat dels mites proposats. Es van plantejar qüestions com: si les llenties tenien un alt valor en ferro o les propietats afrodisíaques de certs aliments. En relació a la quantitat de Fe de les llenties vam poder aprendre, per una banda que: la quantitat que absorbim és d’un 20% del total del mineral que porta l’aliment i per una altra, que no era l’aliment amb més contingut sinó que era l’escopinya. Així com que els espinacs de “Popeye” en duien bastant poc. I d’altra banda que, per augmentar l’absorció caldria acompanyar l’aliment de la ingesta de vitamina C. En relació a les propietats afrodisíaques, van agafar dos subjectes per a fer l’estudi, els van proposar un dinar sense explicar que volien valorar les propietats afrodisíaques per a no condicionar “l’estudi”, prèvia comprovació de les constants vitals bàsiques (temperatura i freqüència cardíaca) i deixant un elèctrode per a poder controlar les variants d’aquestes durant l’estona que durés la proba. Durant el dinar estarien acompanyats de subjectes de sexe oposat amb aparença atractiva. Abans de l’àpat els acompanyats van afalagar al subjecte a estudi de manera que es van alterar tant la freqüència cardíaca com la temperatura. Van dinar ostres, un plat elaborat amb espàrrecs i trufa i unes postres amb xocolata, maduixes i canyella. Tot amb suposades propietats afrodisíaques. En acabar de dinar es va tornar a fer comprovació de les constants i es va observar que no hi havia cap alteració respecte les preses a l’inici de la proba a diferència del que s’havia observat durant el moment dels afalagaments. Les conclusions obtingudes van ser que els aliments per si mateixos no eren afrodisíacs sinó que allò excitant era la companyia. Val a dir que, personalment, crec que hauria faltat una determinació analítica abans i després de la proba per a valorar estat hormonal, etc. Però com ja he dit abans, els resultats s’obtenen per proves senzilles observables in situ.
El reportatge em va semblar entretingut i curiós i em va fer pensar en totes aquelles coses que creiem perquè han estat transmeses per la saviesa popular i de generació en generació però que no tenen cap fonament i ni tant sols ens plantegem si són certes. Però, el que és el més greu, les prenem com a tal i les transmetrem a les generacions posteriors.
Una creença que m’agrada molt i que m’ha dut a més d’una discussió és:
“El sol surt per l’est i es pon per l’oest” o ”el sol ha sortit a quarts de vuit”
Per tots és sabut que l’estrella que ens proporciona llum i escalfor no es mou al nostre voltant, és la terra amb el seu moviment de rotació que fa que tinguem els cicles del dia.
Algú em va dir una vegada que això era una subtilesa del llenguatge. Diga’m agosarada però afirmar que el sol surt és voler dir que el sol es mou i per tant que gira al nostre voltant. Crec que ja fa un temps que es va demostrar que la terra no era el centre de l’univers, i no només això, sinó que hi va haver qui hi va perdre la vida. Si Galileu i Hipàtia aixequessin el cap i ens escoltessin dir avui dia que “el sol surt...” dirien OMG!
Sigui o no una subtilesa del llenguatge, sabem que no és cert però ho seguim dient. Això és quelcom contradictori però es deu al pes de l’educació d’origen cristià de la societat en la que vivim. Cal canviar la informació al nostre cervell.
Pot ser hauríem de plantejar-nos que certes informacions ens arriben en benefici d’algú. Com per exemple el creure que els espinacs tenien molt de ferro perquè donaven força a Popeye, quan en realitat sabem que l’aportació energètica dels espinacs és escassa i el contingut en ferro no ho és tant. Tot i així s’ha utilitzat com a campanya per a fomentar la ingesta de verdura en nens.
Altres creences que ens manipulen en cervell podrien ser:
Sense esforç no hi ha recompensa.
Això fa que el nostre cervell cregui que ha de patir molt i esforçar-se per a fer alguna cosa i ens esgotarem quan no és necessari. Llavors enllacem la frase:
Si ha estat tan fàcil, segur que no és bo o no està ben fet.
Enteneu ara per on vaig? Això ens fa dubtar de la nostra capacitat i eficiència en el cas de que siguem competents i ens resulti fàcil.
Les religions ens han inculcat moltes creences a través de la por per a mantenir els fidels sempre fidels. Si les deïtats són amor, creieu que ordenarien matar en nom seu? Creieu que no respectaria la diversitat?
Encara mantenim creences derivades de les interpretacions que fa la religió, per al seu benefici, encara que no parlin de les deïtats, i les tenim molt interioritzades. Cal plantejar-se qüestions com: Per què aquí tenim creences que en un altre lloc no tenen i quines conseqüències tenen?
Estem programats per creences, marcades a foc com si fóssim ramats de vaques. Cal detectar-les, valorar si ens són útils, ens limiten o ens anul·len. Sovint semblaran subtileses del llenguatge. Però és que el llenguatge és una part important de la creença.
No és el mateix dir:
Vull fer un pastís per a la meva germana
que
He de fer un pastís per a la meva germana
La primera frase implica voluntat i la segona obligació i tot i que, aparentment, quan les escoltem sonin igual, per al cervell no ho són i ell les percep tal i com són originalment. Per tant davant la voluntat emet un senyal i davant l’obligació un altre. Els estímuls són diferents i el que rebrem en conseqüència serà o un estímul positiu o un d’obligació (més cansament físic, pensaments com “ ara faria una altra cosa”).
Anirem treballant les creences. No oblideu que:
Si creus, crees
Allò que creus es crea al teu cervell com una veritat i la teva vida girarà al seu voltant.
Fins aviat. Seguirem buscant el sentit, creant la nostra vida.
