Sóc totes aquestes coses? Què o qui ha dit què sóc o què no soc? Qui sóc realment?
Si pogués guardar les etiquetes que he anat acumulant durant la meva vida dins un moneder, no sé quants en necessitaria! Algunes d'elles ens venen donades senzillament per haver nascut aquí o allà i ens determinen culturalment.
Aprenem una llengua, normalment la materna (alguns, amb sort, n'aprendran dues gràcies a la multiculturalitat i la globalització), aprenem uns costums, unes tradicions.
Determinaran el que és “normal” i el que “no és normal”. La nostra cultura, en general, ens donarà paràmetres que sentirem com a propis i que inclús hi ha que els defensarà amb la seva pròpia vida. No és el mateix néixer a un poble de la costa catalana que néixer a Moscou ni a Egipte. Les tradicions, la manera de cuinar, el clima, la religió, són totes elles diferents.
Però això determina qui sóc? Mmm... crec que encara no. Seguiré buscant.
Algunes etiquetes ens arriben a través de llaços familiars. La pertinença a un clan, entenent el clan com a la nostra família, els nostres avantpassats i el nostre arbre de família sovint conformen llaços, vincles o cadenes que ens lliguen de tal manera que ni a tecnologia més avançada ens permet trencar. El nostre inconscient ens uneix als nostres parents amb un lligam que s'anomena fidelitat de clan. La majoria de vegades som fidels al grup sense saber-ho. L'inconscient familiar és el que fa que preservem tot allò que ha estat “útil” per a la família, el que ens ha fet sobreviure i arribar fins a on som, des de la prehistòria fins a aquest moment. Si ens posem a mirar enrere i parem atenció a tots els canvis que hi ha hagut durant la història del món podem arribar a la conclusió que la teva i la meva família són unes campiones!
Però això determina qui sóc? (respiració profunda...) Crec que encara no. Continuem.
La meva professió em donarà “un lloc al món”, em farà tenir uns coneixements, adquirir unes habilitats, veure la vida amb unes ulleres diferents. Jo he estudiat infermeria i aquesta professió m'ha donat una visió del món i de les persones. M'ha fet veure la cara més amable de la vida i la més crua. He plorat amb el naixemant de nens tot sentint l'emoció dels pares, però també he sentit el patiment de famílies tot acompanyant en el preocés de la mort. He vist la mort.
Aprofito per donar gràcies a tots aquells amb qui he pogut compartir aquests moments. El començament d'una vida té una força i una fragilitat tan especials que no es poden descriure amb paraules i el patiment i la mort en fan adonar que res és aliè a res, que tot està connectat.
Quan anava a la universitat vaig tenir un professor d'antropologia de la salut, a qui agraeixo cadascuna de les seves paraules, que ens va dir:
“Mireu a l'indigent perquè en ell veureu la vostra indigència”
En aquell moment no vaig saber ben bé què volia dir, però amb el temps he entès que no es pot girar la mirada a la vida. Ella et fa veure, reflexar-te en cada una de les peresones que tens al davant. Hi ha una part de l'altre que et mostra una part de tu, la que menys t'agrada, la teva ombra. La vida és un mirall, aprofitem-lo.
Si això un dia arriba; gràcies Cesc Consola! Gràcies per transmetre tanta saviesa. Ha estat un plaer coincidir en aquesta vida.
Tot això em fa adonar de varies coses:
Que les normalitats són relatives, ja que segons el lloc on he nascut veuré de forma “normal” certes coses” i de forma “aberrant” d'altres.
Posant un exemple senzill, a mi em sembla que el pa amb tomàquet és una delicatessen, d'elaboració senzilla, de bon combinar amb tot. Això ho crec per que he nascut a Catalunya i he crescut amb aquest hàbit culinari. En canvi els meus amics del Quebec creuen que és pa mullat amb un tomàquet. Què hi farem.
Que el lloc que ocupo a la meva família va evolucionant amb el pas del temps i això em va enriquint. Per tant, en aquest camí i aprenentatge aniré evolucionant, ampliant, transmetent a les velles i noves generacions. Avui no sóc la Sònia de sis anys que comença l'escola ni sóc la Sònia del futur.
Respecte la meva aportació al món, està clar que la meva visió del que m'envolta seria totalment diferent si fos pastissera o modista, enginyera o agricultora.
Per tant, qui sóc?
Sóc el resultat d'un munt de conseqüències donades per tot allò que m'envolta. Una seqüència d'esdeveniments en les vides de la meva famíla que ha fet que jo estigui aquí o no en un altre lloc. Conseqüències que fan que pugui dur a terme tot allò que la vida em proposarà perquè trobaré les eines i que compartiré i rebré amb les persones que trobaré en el meu camí.
Prendre consciència que la vida i el món són molt més del que puc veure amb les “meves ulleres d'aprop” em farà ser una mica més llire i entendre a l'altre com a part de mi mateixa.
Jo sóc. Senzillament sóc, sento, visc.
